(SI CLIQUEU EL TÍTOL HI HA MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL REPORTATGE)
“els nens són jutges dels nostres actes i nosaltres els responsables de que siguin com son”
Ara mateix acabo de veure un reportatge de TV3 centrat en un barri de les afores de Barcelona, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor. El reportatge ens mostrava una població gitana i immigrant que vivia en molt males condicions, en cases gairebé en ruïnes (fins fa ven poc no s’han començat a plantejar algun canvi) i com era d’esperar, el centre de secundària estava igual o en pitjors condicions. Per tant, podem dir que el reportatge ens mostra com l’institut i l’educació que reben els alumnes que es troben en molt males condicions escolars, econòmiques i socials.
Hi ha diferents punts que m’han cridat l’atenció però generalment penso: Si els joves creixen en aquest ambient, rodejats de robatoris i violència, com volem que un futur actuïn correctament? Si a part del barri i l’entorn on es mouen els alumnes, l’institut també està en molt males condicions, també influeix en el rendiment i la motivació dels alumnes?(En aquest cas, els lavabos del centre no es podien fer servir, el sostre queia a trossos...) Com deia una mare als professors: el meu fill ha pegat a aquella noia perquè va veure com el meu company em pegava a mi. El noi ha actuat influenciat per la reacció del company envers la mare i per aquesta raó, com que a casa ha vist que “és normal” doncs ell ho fa. Aquesta reacció i l’actitud que ha tingut la mare davant dels professors, m’ha fet veure que els pares i l’entorn el qual creixes són un punt clau alhora d’adquirir unes actituds, formar el caràcter i la personalitat...
Un altre punt que m’ha cridat l’atenció és quan parlaven els nois sobre l’escola. Un jove deia que li agradava anar a l’escola però el que passava és que era molt avorrida i no podia parar atenció durant tota la classe. Aquest fet i aquest comentari també m’han fet veure com moltes vegades, a mesura que anem creixent anem adoptant certs habits i costums que permeten que ens decantem cap a una cosa o una altra. En aquest cas, el noi no era capaç d’escoltar al professor durant una hora seguida de manera que arribava un punt el qual no podia parar atenció i es dedicava a parlar o a molestar als companys.
Un altre noi volia tornar a l’escola perquè havia anat a treballar però volia treure’s el graduat. Abans d’entrar però, havia de firmar uns papers conforme: no robaria, no tiraria pedres als professors, no s’escaparia... Aquestes actituds, com he dit anteriorment, per a ells “son normals” ja que és el que veuen cada dia i estan acostumats a fer-ho. El narrador que explicava la historia ha parlat de la influència dels medis de comunicació, deia que sempre surten gitanos o immigrants que roben o que actuen malament, de manera que això també els influeix i que arriben a pensar que són d’aquesta manera i que estan destinats a actuar d’aquesta així.
Un aspecte molt important que també he trobat molt interessant és que aquest sector de la població és MOLT creient, són totalment religiosos i cristians i moltes vegades s’ajunten i resen o fan celebracions relacionades amb la religió. Al veure això s’ha pogut veure molt bé el contrast entre el fet de ser religiós (predicar les bones actituds) i l’actitud d’aquestes persones. He reflexionat i he vist que pots ser molt religiós i creure amb el Déu que vulguis però el teu entorn continuarà influint-te en els teus valors morals i en la teva manera d’actuar.
També ha sortit un cas d’una noia que estava molt contenta perquè havia trobat feina. La feina d’escombrar els carrers. Aquesta feina poques vegades és agradable de fer i que per tant, al veure aquesta noia tant contenta al tenir-la s’ha pogut veure que vista la situació de cada ú, tothom és capaç de fer qualsevol feina per a cobrar a final de mes.
Bé, aquests són alguns dels molts casos que m’han cridat l’atenció i que m’han fet veure, una vegada més, en LA MALA SITUACIÓ en la qual ens trobem. Aquest barri té l’esperança que tot canviarà en un futur i esperem que sigui així. El que no entenc i em costa de creure és com un barri DE BARCELONA, una gran ciutat coneguda mundialment, pugui arribar a tenir sectors de la població que visqui en aquestes condicions. Tots som persones i el fet que siguin pobres, immigrants o gitanos no és la raó perquè rebin aquest tipus d’educació i s’hagin de veure com en un tercer mon a dintre de Barcelona.
Ara mateix acabo de veure un reportatge de TV3 centrat en un barri de les afores de Barcelona, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor. El reportatge ens mostrava una població gitana i immigrant que vivia en molt males condicions, en cases gairebé en ruïnes (fins fa ven poc no s’han començat a plantejar algun canvi) i com era d’esperar, el centre de secundària estava igual o en pitjors condicions. Per tant, podem dir que el reportatge ens mostra com l’institut i l’educació que reben els alumnes que es troben en molt males condicions escolars, econòmiques i socials.
Hi ha diferents punts que m’han cridat l’atenció però generalment penso: Si els joves creixen en aquest ambient, rodejats de robatoris i violència, com volem que un futur actuïn correctament? Si a part del barri i l’entorn on es mouen els alumnes, l’institut també està en molt males condicions, també influeix en el rendiment i la motivació dels alumnes?(En aquest cas, els lavabos del centre no es podien fer servir, el sostre queia a trossos...) Com deia una mare als professors: el meu fill ha pegat a aquella noia perquè va veure com el meu company em pegava a mi. El noi ha actuat influenciat per la reacció del company envers la mare i per aquesta raó, com que a casa ha vist que “és normal” doncs ell ho fa. Aquesta reacció i l’actitud que ha tingut la mare davant dels professors, m’ha fet veure que els pares i l’entorn el qual creixes són un punt clau alhora d’adquirir unes actituds, formar el caràcter i la personalitat...
Un altre punt que m’ha cridat l’atenció és quan parlaven els nois sobre l’escola. Un jove deia que li agradava anar a l’escola però el que passava és que era molt avorrida i no podia parar atenció durant tota la classe. Aquest fet i aquest comentari també m’han fet veure com moltes vegades, a mesura que anem creixent anem adoptant certs habits i costums que permeten que ens decantem cap a una cosa o una altra. En aquest cas, el noi no era capaç d’escoltar al professor durant una hora seguida de manera que arribava un punt el qual no podia parar atenció i es dedicava a parlar o a molestar als companys.
Un altre noi volia tornar a l’escola perquè havia anat a treballar però volia treure’s el graduat. Abans d’entrar però, havia de firmar uns papers conforme: no robaria, no tiraria pedres als professors, no s’escaparia... Aquestes actituds, com he dit anteriorment, per a ells “son normals” ja que és el que veuen cada dia i estan acostumats a fer-ho. El narrador que explicava la historia ha parlat de la influència dels medis de comunicació, deia que sempre surten gitanos o immigrants que roben o que actuen malament, de manera que això també els influeix i que arriben a pensar que són d’aquesta manera i que estan destinats a actuar d’aquesta així.
Un aspecte molt important que també he trobat molt interessant és que aquest sector de la població és MOLT creient, són totalment religiosos i cristians i moltes vegades s’ajunten i resen o fan celebracions relacionades amb la religió. Al veure això s’ha pogut veure molt bé el contrast entre el fet de ser religiós (predicar les bones actituds) i l’actitud d’aquestes persones. He reflexionat i he vist que pots ser molt religiós i creure amb el Déu que vulguis però el teu entorn continuarà influint-te en els teus valors morals i en la teva manera d’actuar.
També ha sortit un cas d’una noia que estava molt contenta perquè havia trobat feina. La feina d’escombrar els carrers. Aquesta feina poques vegades és agradable de fer i que per tant, al veure aquesta noia tant contenta al tenir-la s’ha pogut veure que vista la situació de cada ú, tothom és capaç de fer qualsevol feina per a cobrar a final de mes.
Bé, aquests són alguns dels molts casos que m’han cridat l’atenció i que m’han fet veure, una vegada més, en LA MALA SITUACIÓ en la qual ens trobem. Aquest barri té l’esperança que tot canviarà en un futur i esperem que sigui així. El que no entenc i em costa de creure és com un barri DE BARCELONA, una gran ciutat coneguda mundialment, pugui arribar a tenir sectors de la població que visqui en aquestes condicions. Tots som persones i el fet que siguin pobres, immigrants o gitanos no és la raó perquè rebin aquest tipus d’educació i s’hagin de veure com en un tercer mon a dintre de Barcelona.
Reportatge 30 minuts
Diumenge 8 de març
El reportatge d'aquesta setmana segueix el dia a dia d'un institut situat en un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona, les Cases Barates del Bon Pastor. Un centre que se sent tan abandonat com fins fa molt poc ho estava el barri i on s'ha trencat qualsevol equilibri: l'alumnat és pràcticament en la seva totalitat gitano i immigrant, i especialment els que tenen les situacions socials i escolars més precàries.
Els protagonistes del reportatge són nois d'entre 12 i 16 anys d'aquest centre, el SES Cristòfol Colom. A través d'ells es va perfilant una realitat desconeguda a la majoria dels instituts de Barcelona: alumnes que arriben a l'ensenyament secundari sense saber llegir, xifres d'absentisme de més del 30 per cent, col·lapse dels serveis socials per atendre les situacions més delicades... I els protagonistes són també els professors i el seu afany contra corrent per normalitzar un centre que tot el barri veu com un gueto i del qual la població normalitzada
fuig.
Els alumnes del Cristòfol Colom viuen majoritàriament allà mateix, a les Cases Barates del Bon Pastor, just al límit de la ciutat, rodejades de polígons industrials i desconegudes per bona part dels barcelonins. Uns habitatges minúsculs, construïts el 1929 per allotjar –i amagar- la població barraquista de la muntanya de Montjuïc. Així se senten també ells, en un món petit, aïllats i marginats.
D'aquí a molt poc, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor haurà desaparegut. Les cases estan en procés d'enderrocament, seguint el camí de les que també hi havia al Baró de Viver i les d'Eduard Aunós, i els seus veïns optaran a pisos nous, tancant així una etapa de la història de Barcelona. A això, s'hi afegirà la llargament esperada arribada del metro i la futura estació de l'AVE de la Sagrera, que col·locarà el Bon Pastor en el lloc que li correspon en el mapa de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada