aDeU...

Després de veure tot el que hem anat fent en l'assignatura de Teoria II i tots els continguts que hem anat treballant, m'agradaria fer una reflexió personal sobre l'assignatura en general, és a dir, sobre el que m'ha aportat personalment i a quines reflexions he pogut arribar....

Primer de tot m'agradaria dir que quan vaig començar la carrera no era gens conscient de la importancia que té l'educació, en tots els àmbits de la nostra vida i en tots els moments i situacions que vivim totes les persones del món.

Després de veure que constantment aprenem, aquesta asignatura m'ha fet reflexionar encara més sobre tot en general. He pogut veure que quan naixem sóm éssers destinats a conviure en interacció amb altres persones i que aquesta interacció fa que a poc a poc ens anem moldejant i definint la nostra persona, tot i així però, després de tornar a llegir aquesta petita reflexió, es pot dir que aquesta interacció és constant, que dura tota la vida, i que en tots els moments de la nostra existència interactuem amb quelcom, ja sigui amb una persona, un animal, un llibre, una situació del món exterior, situació personal...

Amb els continguts treballats en les classes també he pogut arribar a la conclusió que segons la relació que s'estableix entre educador i educant, que segons com s'apliquin unes determinades idees o continguts... podem ser molt moldejables, fins hi tot arribar a dir que podem ser tant moldejables que de manera indirecta ens formem una dictadura, tant moldejables que siguem capaços de matar...

Bé, en conclusió final de tot el blog, l'assignatura, els aprenentatges assolits... Puc dir que he après moltíssim sobre els diferents tipus d'educació i les diferents maneres (directes o indirectes) que hi ha per aprendre o canviar certes actituds... també puc dir que ara soc molt més conscient de la realitat que ens envolta i que com he anat repetint al llarg de tot el blog, tinc un punt de vista més crític sobre l'educació en general. Ara puc apreciar i estar a favor o en contra sobre algunes actituds o comportaments que té l'educador sobre l'educand, puc establir debats sobre educació i reforçar-me dels coneixements que he anat adquirint al llarg de tot el transcurs de l'assignatura, ja que com he comentat de manera indirecta anteriorment, és molt enriquidor establir debats i compartir opinions per exposar la teva opinió i desenvolupar el teu coneixement sobre aquell tema en concret i altres que van sorgint...

Penso que si hagués de fer un índex de tots els aprenentatges assolits crec que seria bastant complicat (no dic això perquè pensis que he après molt i boing, boing, boing...). Repeteixo que les persones som molt influenciables i jo personalment, puc dir que aquesta assignatura m'ha influenciat alhora de sortir al carrer i observar els fenòmens educatius que sorgeixen constantment. A més a més, moltes vegades quan "filosofem" amb les meves companyes de pis o alguns colegues del poble moltes vegades acabo preguntant: però l'home és bo o és dolent per naturalesa? Res, aquesta és una petita anècdota que la faig servir de pretext per dir que al reflexionar sobre els aprenentatges que he anat adquirint... puc dir que han estat molts i que molts d'ells m'han servit i em servirant per a portar a terme una bona practica educativa ja que si comparo el comportament que tenia al principi de treballar de cangur i el que tinc ara, veig que és molt diferent i que ha millorat al llarg del curs.

Espero que us hagi agradat aquest blog i que hagueu compartit tants bons moments llegint-lo com jo he fet realitzant-lo!!

QUE TINGUEU UN BON ESTIU I UNES BONES VACANCES!!!!!!

PeTunEtS a tOtS!!!

***Sandra Guijarro Vargas ***

Conclusió i recorregut de l'assignatura

Abans de fer la última reflexió sobre els aprenentatges assolits m'agradaria exposar una conclusió final de l'assignatura. En què ha consistit? Realment hem fet teoria de l'educació?

Amb aquestes dues preguntes s'ha de dir que en realitat hem fet practica de la teoria, és a dir, aquests últims mesos, mentre treballavem en equip estavem fent teoria, i no només pel simple fet de tractar "el tema Bolonya", sinó que indirectament hem après sobre el procés que segueix una llei per ser aplicada a la universitat, el finançament de la universitat, les metodologies que s'apliquen (i s'aplicaràn) a les aules... en fi, un munt de coneixements que de manera indirecta hem anat aprenent amb debats i diferents opinions...

Deixant de banda els últims mesos de l'assignatura, també voldria fer una petita conclusió sobre les primeres classes i els primers conceptes que vam anar tractant... En un principi veniem de fer teoria de l'educació I, estavem acostumats a fer classes totalment magistrals en la que el professor explicava "una teoria" i nosaltres l'havíem d'entendre, aprendre i saber-la justificar en els diferents treballs que realitzavem i en l'examen final. Dic això perque la metodologia d'aquesta assignatura ha estat completament diferent i segons la meva opinió, molt millor que les anteriors. Mentre tractavem continguts diferents es creaven espais de debat on tothom podia expressar la seva opinió i defensar-la, de manera que teniem "total llibertat" per dir el que pensavem.

Les dues primeres classes d'aquesta assignatura va consistir en parlar de "la pedagogia" i principalment, el que em va cridar més l'atenció van ser tres pregutnes que ens vam proposar i que m'agradaria comentar:
- Qué és una teoria?
- Relació entre teoria i pràctica.
- Exemple d'una teoria d'educació.

A partir d'aquestes tres preguntes vam recórrer al passat per averiguar els diferents pensaments que hi havia en relació al concepte teoria i pràctica. En aquest blog es pot veure com constantment es parla sobre la relació entre teoria i pràctica i tot el que comporta..., a més a més, també he introduït petites reflexions on es veu la importancia de l'educació en l'actualitat.
Per tant, m'agradaria destacar tres nivells d'analisi escencials que vam destacar el dia dinou de febrer a la classe:
- Nivell històric: Com ha estat l'educació i el pensament sobre l'educació? Aquest nivell ens diu com ha estat el fenòmen educatiu i com s'ha pensat. Per tant, penso que és molt important que es tingui en compte.
- Nivell descriptiu: Ens ajuda a analitzar i estudiar problematiques i corrents actuals, com per exemple, com analitzar fenòmens.
- Nivell prospectiu/normatiu: Ens diu com hauria de ser l'educació (ideologia). És a dir, els criteris, principis, prescripcions, tories...

A partir d'aquests tres nivells podem dir que alhora de realitzar una teoria, una metodologia, una pràctica educativa... s'haurien de tenir en compte ja que a partir de l'analisi del passat, del present i del futur es pot portar a terme d'una manera adequada "qualsevol" objectiu que ens plantejem.

Un altre punt de l'assignatura que m'agradaria destacar i que trobo bastant interessant son les diferents pedagogies que existeixen i els tres canvis importants que hi ha hagut en la teoria de l'educació:

Teories pedagogiques :

- Pedagogies perennes: pedagogia molt conservadora, estancada al canvi.
- Pedagogies performatives: d'acció, d'actuació. Són una crítica dle model anterior.
- Pedagogies hermanèutiques: Neixen al segle XIX, busquen el significat a través de l'analisi, de la reflexió històrica, amb la voluntant d'entendre els fenòmens.
- Pedagogies postestructuralistes: Neixen al segle XX. "L'individu es converteix en un relat personal".
- Pedagogies crítiques: Surt a partir dels anys setanta, d'un primer origen marxista ja que busquen el canvi social, la transformació.

Es pot dir que tot i que les pedagogies anteriors presenten incerteses i algunes de les idees que exposen no es poden aplicar a la vida real. Personalment penso que per a realitzar una bona teoria pedagògica, aquestes darreres també s'han de tenir en compte ja que a partir dels "errors" que es produeixen en el passat, podem modificar-los per aconseguir una bona pedagogia encarada al futur.

Com a conclusió del bloc I vam parlar sobre tres canvis importants que s'han produït en teoria de l'educació:

- de centrar-nos en l'educador ens hem centrat en l'educand. (el nen ara és el centre d'atenció)
- de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge (aprenentatge al llarg de tota la vida)
- de parlar de centre escolar, parlem de centre educatiu (perd importància la situació d'aula i pren importància la situació de comunitat.)

Bé, a partir d'aquests aprenentatges que vam anar assolint al llarg del febrer, al llarg del curs hem anat ampliant-los i aplicant-los en la nostra pràctica educativa, tant en les classes, com en el blog, com en els debats que comentava anteriorment que s'anaven creant a classe, etc.

En aquesta entrada he parlat del tema que ens ha ocupat Bolonya i de les primeres classes d'aquesta assignatura peró a més a més, voldria parlar dels debats que s'han creat virtualment al fòrum de l'assignatura, concretament el que tracta sobre si l'home es bo o és dolent per naturalesa. El dia diset de març el professor ens va proposar que penséssim sobre aquest concepte i també puc dir que em va resultar molt difícil encarar-me en alguna posició en concret. Tot i així, al participar en el debat que s'ha creat entre tota la classe he pogut arribar a la conclusió que l'home és bo ja que la naturalesa és bona i si diem que és dolent per naturalesa es veuria una clara contradicció. Bé, penso que aquest fòrum i aquest debat també ens ha servit per a pensar sobre l'home, sobre els seus origens i sobre el tipus d'educació que ha anat rebent al llarg de la història ja que a partir d'aquesta pregunta s'han obert moltíssims espais de debat on hem tingut la oportunitat de defensar el nostre punt de vista i la nostra opinió personal.

Com a conclusió de tot el que he explicat anteriorment, repeteixo que m'ha agradat molt la metodologia i el recorregut que ha seguit aquesta assignatura ja que hem fet servir moltíssims mètodes i pràctiques diferents que ens han permès veure des d'una prespectiva més crítica la realitat que ens envolta, l'educació que s'aplica i les teories de l'educació que van existir i que existeixen actualment.

Seguidament exposaré de manera més detallada els aprenentatges que he assolit personalment al realitzar aquesta assignatura.

Teoria de l'educació: Bolonya i la seva aplicació.

Ja fa unes setmanes que hem començat a treballar sobre el tema "Bolonya" i cal dir que a partir del treball conjunt de tota la classe s'ha pogut arribar a uns resultats i a unes conclusions finals.

Personalment, penso que aquest "experiment pedagogic" (com ha dit al final de la classe el professor) ens ha servit a tots d'alguna cosa (alguns més que a altres). El fet de treballar en equip, fer els grups d'intercanvi, les exposicions i els comentaris del professor ha fet que tinguem més a l'abast diferents documents on ens expliquen de manera resumida com serà aquest plà.

Deixant de banda l'informe col·lectiu i individual vull dir que ara tenim la oportunitat de ser crítics sobre el que passarà l'any que vé, com es duràn a terme totes les teories i propostes que han anat sorgint... ara sí que podem veure (una mica més clar que abans) què és Bolonya, perquè els alumnes s'han movilitzat, i entendre més clarament les conseqüències que ha tingut aquest moviment.

Jo personalment penso que fins que no es comenci aquest plà, fins que no es vegin els resultats, fins que no es reflecteixi i es compari els resultats i la feina dels alumnes i els professors no es podrà veure si en realitat anirem bé... Cal dir però que es pot fer alguna intuició sobre que pot passar, però de moment voldria deixar el tema obert perquè mai es pot preveure al cent per cent els resultats.... (Bueno, faig un esment al meu punt de vista...: NO FUNCIONARÀ. Crec que hi ha massa incoherencies, no han tingut en compte alguns punts en concret i el professorat i els alumnes que pujen NO ESTAN PREPARATS!, a més a més, penso que si volguéssin canviar el rendiment acadèmic de l'alumnat, si volguéssin unes millors notes i més competència entre la resta de països del mon, el que haurien de fer és canviar el sistema escolar de Primaria, perquè crec que el que volen fer és començar "a construir la casa per la taulada" i això sempre acaba anant malament...) Bé, deixo aquí la meva opinio.... Què en dieu vosaltres¿? `

Enllaçant el tema de Bolonya amb l'assignatura... també cal dir que no hem fet l'assignatura de Bolonya, sinó que hem fet TEORIA DE L'EDUCACIÓ. Tot i que al llarg de l'assignatura hem tractat aquest tema (i altres diferents) tot està relacionat, sempre hem estat fent teoria, i el simple fet de donar un punt de vista sobre com serà la metodologia, com s'avaluen les competències, qui pot canviar les lleis, etc, etc, etc. TOT ÉS TEORIA DE L'EDUCACIÓ.

Penso que el professor ha estat molt llest alhora d'encarar una assignatura en un tema en concret ja que normalment encarem diferents temes en una assignatura i aquesta ha estat diferent. A partir de la teoria, hem fet una pràctica i aquesta pràctica ens ha portat a parlar de la teoria i FER TEORIA DE L'EDUCACIÓ. Inconscientment hem anat tractant diferents temes que amb una altra metodologia també hauriem tractat.

Ara que ja estem arribant al final, penso que tot el que hem anat tractant a estat molt interessant i no "ens hem anat per les branques" sinó que més aviat ens hem centrat en un tema per a tractar diferents continguts.

pel·lícula "los chicos del coro"

SEMBLA QUE EL MEU BLOG NOMÉS TRACTI DE PEL·LÍCULES O DOCUMENTALS PERÒ ÉS QUE REALMENT ENTREN GANES DE FER COMENTARIS AL VEURE PEL·LÍCULES TANT INTERESSANTS.

Aquesta és una pel·lícula ambientada a França i es situa en un internat/correccional en l'any 1949, després de la guerra mundial. Aquí us explica una sinopsis del que es la peli:

"En una Francia llena de conflictos sociales y de pobreza, en que muchos niños eran huérfanos de guerra, y otros de familias de precaria economía. Se presentan dos antagónicos modos de ver la realidad, y por lo tanto dos visiones de la enseñanza, que permiten comprobar las ventajas del diálogo educativo sobre la imposición del castigo. El educador, Mathieu, es un paradigma del educador que intenta llegar a las personas y desde ahí sacar lo mejor de ellas mismas. La música se convierte en un medio privilegiado para cambiar a las personas y transformar el mundo."

Aquesta pel·licula fa veure a l'espectador la diferència que hi ha entre una pedagogia autoritaria, basada en càstigs, maltractaments físics i psicològics... i una bona pedagogia en la que el professor/vigilant es posa al mateix lloc de l'alumne i intenta extreure del "nen conflictiu" el seu costat bo i positiu.

Són dues concepcions de l'educació contraposades i com a contraposició també es veuen els resultats de les dues: la primera només té com a consequències el resentiment i la rebeldia dels joves (mitjançant el principi "d'acció reaccció" penso que no s'arriba enlloc), mentre que la segona concepció pedagogica, en canvi, aconsegueix desenvolupar certes habilitats i capacitats que fins hi tot els nens desconeixien que les tenien.

El problema de la pedogogia prohibitiva és que no te ulls d'amor envers el subjecte sinó que només el veu com una molèstia que no es pot corregir si no és mitjançant la violència i el càstig. Mentre que l'altre pedagogia busca alternatives i veu possibilitats allà on la pedagogia autoritaria només hi veu que obstacles.

La metedologia que fa servir Clément Mathieu, que és un apassionat de la musica, fa que els nens extreguin d'ells mateixos el sentiment i la passió per cantar ja que com cita el professor: la música i l'esport són arts que s'han de desenvolupar.

Tot i així, també podem intepretar, amb el cas de l'últim nen que entra a l'internat, Mondain, un nen molt conflictiu i el cas més difícil de tots, que amb la bona pedagogia no sempre s'aconsegueix tot el que un vol. El músic en un principi va fer tot el possible per a tractar-lo com a tots els altres i que s'integrés en el grup però tot i així no ho va poder aconseguir. Amb aquesta reflexió arribem a la conclusió que per fer una bona pedagogia no només hi ha responsabilitat de l'educador sinó també de l'educant ja que si no hi ha una mínima cooperació entre tots dos i no hi ha cap desig de ser educat és molt difícil assolir els objectius que en un principi es volen aconseguir.

Amb aquesta pel·lícula també podem fer un paral·lelisme amb el fòrum que s'ha creat en l'assignatura sobre si l'home és bo o és dolent per naturalesa. Aquí es veu clarament com cada ú té una historia personal i uns problemes familiars i personals diferents, per tant, podem dir que no és que aquells nens siguin dolents, sinó que les seves experiències més personals han fet que es desencadenés un comportament determinat.

BÉ, AQUÍ US DEIXO L'ENLLAÇ DEL TRAILER I US ANIMO A QUE SI TENIU ALGUN MOMENT QUE NO SABEU QUE FER... PENSEU EN LA PELI!!

http://www.youtube.com/watch?v=_zKc7J6Iteg&hl=es

Experiment "ojos azules y ojos marrones"

Aquí us adjunto uns enllaços d'un experiment que va realitzar una professora en una classe d'Estats Units.

Després de veure l'experiment podem arribar arribar a fer grans reflexions ja que reflexa com la discriminació d'una grup en determinat influeix moltíssim en el rendiment escolar d'aquest, també podem observar com canvia el comportament dels alumnes quan un grup es sent millor que l'altre (es tornen violents, es creuen superiors, etc.) En fi, l'he penjat perquè m'agradaria que el veiesiu i que em diguessiu la vostra opinió.
També podriem fer un paral·lelisme amb la pel·lícula "la ola" ja que tot i que els alumnes són més petits i més passius davant l'experiment, és un cas més que reflecteix la importancia de l'educació en la vida i el comportament de les persones...

(Les dues primeres parts són les més interessants)

1. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=wbZ6K76WNFs&feature=related
2. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=LXwCKwrXmoY
3. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=u8s1K-hKucM
4. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=a6Jrkf1ZAHg
5. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=JnmuEx0bjZw
6. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=-8Ye44NFsyo

Creieu que després de l'experiment els nens i nenes van aprendre o reflexionar sobre els valors de la tolerancia i la igualtat?

Si la professora els tornés a preguntar què pensen quan veuen a una persona de color, tornarien a contestar que són estúpids, tontos, com si no fóssin part d'aquest mon?

No abandonis... i aixeca't !!!

He penjat aquest vídeo perque hem sembla que ens ha de fer reflexionar. No té res a veure amb l'educació, però indirectament et fa plantejar una altra manera de viure i entendre el món que indirectament reflexa una pedagogia que hauriem d'aplicar en tots els moments i situacions que ens trobem en la vida quotidiana.

Hi ha moments en els quals penses que és impossible tirar endavant... L'altre dia un educador hem va dir que si acabo la carrera de pedagogia, moltes vegades em trobaré amb obstacles i la majoria d'elles seràn perquè en la meva feina donaré molt i no rebré res. Això em va fer pensar i veure la carrera des d'un altra punt de vista ja que fins fa ven poc no havia començat a veure els punts positius d'aquesta carrera. I després de veure que m'agradava... em diuen això.... Vaig pensar treure-li importància, però per molt que vulgui no deixo de pensar-hi.... Al veure aquest vídeo em vaig adonar que si vols aconseguir un objectiu, per molt que caiguis... sempre has de tornar-te a aixecar.

Només dir que no hem d'abandonar els objectius que ens plantejem i que encara que el recorregut sigui difícil i caiguem per al camí... hem de tenir forçes per aixecar-nos i mirar cap endavant...

Crec que pensar així és molt positiu i ens pot ajudar a resoldre molts problemes ja que encara que tot sigui "negre" et dona una millor perspectiva dels problemes que t'envolten....

Aturem les classes per crear espais de reflexió

Crec que som un grup molt poc implicat. No dic això perquè m'he mogut molt o perquè sigui diferent de la resta ja que també crec que no he fet res per canviar la nostra actitud. Només dic això perquè crec que fa pena el fet de que teniem una gran oportunitat per treballa en equip, coordinar-nos, conèixer-nos millor, CONÈIXER BOLONYA I LA SITUACIÓ EN LA QUL ENS TROBAREM EN EL DIA DE DEMÀ!



Estem fent pedagogia companys, i crec que hauia de ser impressindible que ens centem amb el que ens afecta, que ens movilitzem i sobretot, que tinguem una certa capacitat crítica per defensar i estar a favor o en contra de diferents teories i mètodes en concret.

Fa dos dies sentia certs rumors que no estavem informats, que no sabiem res de Bolonya, que ens faltava informació, etc, etc, etc. i ara que tnim la oportunitat de fer-ho, ens tanquem en banda i passem de tot... No vull que em veieu radical però veig que si no és el professor que ens motiva o ens organitza (com és el cas d'aquesta assignatura amb l'Enric Prats) no movem un dit per implicar-nos, buscar informació, o siplement coordinar-nos i treballar amb equip per treballar millor, més ràpid i ampliar el nostre coneixment...

He sentit a dir que "si vull ja tinc prou informació" però em sabrieu contestar totes les preguntes que ens hem plantejat sobre Bolonya? Jo no, i per què? Perque ens ha faltat això, vam acordar que faríem assemblees, que cadascú diria la seva i que al final arribariem a alguna conclusió...

També em puc situar des del punt de vista de la gent que vol fer classe i que considera que el fet de buscar informació és problema nostra, i us entenc, sé que hi ha feina de totes les assignatures i molt temari per fer, que hem pagat una matrícula, que farem examens... Però el que tractem també és contingut, el Plà Bolonya entre dins del nostre plà d'estudis! I ara mes´que mai és quan hauriem de saber com ens afectarà i quins efectes positius i negatius tindrà sobre nosaltres, la nostra carrera i el nostre futur...

No vull posar-me en contra de ningú i respecto els punts de vista de tothom, però el que m'agradaria deixar clar és que personalment no m'agrada ser passiva i deixar-me portar per la corrent i que per tant, m'hagués agradat continuar amb les assembles per després poder tenir un punt de vista més crític sobre la nostra realitat...

També entenc que fa "molt pal" parlar contínuament sobre el mateix ja que al final es fa molt pesat i molt repetitiu, però si en realitat aquest tema ens interessa, crec que hi ha prous punts difernts per veure que no sempre és el mateix i que hi ha molt per saber.

punt de vista

En cierta ocasión se quejaba un discípulo a su Maestro:

- "Siempre nos cuentas historias, pero nunca nos revelas su significado".

El Maestro replicó:

- "¿Te gustaría que alguien te ofreciera una fruta y la masticara antes dedártela?"

Nadie puede descubrir tu propio significado en tu lugar. Ni siquiera el Maestro.

(Tony de Melo, El Canto del Pájaro)


CONCLUSIÓ:

Hem de tenir capacitat crítica, no hem de deixar que ens "masteguin la fruita" abans de donar-nos-la.

CARTA D'UN FILL A TOTS ELS PARES

No em donis tot el que et demano.

De vegades només demano per veure tot el que puc aconseguir.

-

No em cridis.

Et respecto menys quan ho fas; m'ensenyes a cridar a mi també.

I jo no vull fer-ho.

-

No em donis sempre ordres.

Si en comptes d'ordres, de vegades demanessis les coses,

jo ho faria més ràpid i amb més afany.

-

Compleix les promeses, bones i dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me'l;

però també si és un càstig.

-

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana.

Si tu em fas sentir millor que els altres, aglú patirà;

i si em fas sentir pitjor, seré jo qui pateixi.

-

No canvïs dopinió tan sovint sobre el que he de fer.

Decideix i no canviï aquesta decisió.

Deixa valer-me per mi mateix.

Si tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

-

No diguis mentides davant meu,

ni em demanis que ho faci per tu,

encara que sigui per treure't d'un entrebanc.

Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que em dius.

-

Quan jo faig alguna cosa dolenta,

no m'exigeixis que et digui per què ho he fet.

A vegades ni jo mateix ho sé.

-

Quan estàs equivocat en alguna cosa, no ho neguis i creixerà l'opinió que jo tinc de tu,

i així m'ensenyaràs a no negar les meves equivocacions també.

-

Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb les que tractes als teus amics.

Perquè siguem familiars no vol dir que no podem ser amics també.

-

No em diguis que faci una cosa que tu no la fas.

Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis.

Però mai faré el que tu diguis i no facis.

-

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis

"no tinc temps per bajanades" o

"això no té cap importància".

Mira de comprendre'm i ajudar-me.

-

I estima'm i digues-m'ho.

A mi m'agrada escoltar com ho dius,

encara que no creguis necessari dir-m'ho...

-

Aquesta carta ens hauria de fer reflexionar. No només als pares sinó també als educadors. M'agradaria fer un avanç al meu comentari sobre els tres videos...

-

Penso que és molt important la relació entre pares i fills i tot i que actualment cada vegada més es perdi el nexe i la unió entre la família, encara continua sent un punt clau en la nostra vida més personal i en el nostre desenvolupament (del caràcter...)

-

Comparant el video de l'anunci amb una frase del nen... (No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendre el que tu facis, encara que no ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis) podem veure clarament la influència dels actes dels adults, dels educadors, dels pares... en els actes dels fills...

Película: ¿quien quiere ser millonario?

Ahir al vespre vaig estar mirant una pel·licula titulada ¿quien quiere ser millonario? Amb només veure el títol i la portada de la pel·lícula vaig pensar que seria "una merda" i que m'acabaria dormint o passant del seu argument. El que em va sorprenre és que no va ser així. US LA RECOMANO! és interessant veure com una persona analfabeta i que mai ha rebut cap tipus d'educació formal pugui arribar a guanyar un concurs de televisió on "teòricament" es necessita gran coneixement per arribar a la pregunta final. Per aquesta raó, en la pel·lícula es pot veure com els policies agafen al concursant perque creuen que una persona del carrer (un don nadie) no pot guanyar aquest concurs. Sé que és una pel·lícula i no crec que es basi amb una hitoria real, però m'ha fet veure que el fet de viatjar i veure món per tú mateix pot ser igual o millor que rebre una educació en una escola o tenir diners per pagar una acadèmia.


Aquesta pel·lícula a part de veure com el jove concursa també podem veure unes imatges espectaculars centrades a l'India i que arriben al cor de tothom.


aquí us adjunto la pàgina on podeu veure el trailer i informació sobre la peli. En seriu, a mi m'ha agradat moltíssim!


http://www.kane3.es/cine/slumdog-millionaire-quien-quiere-ser-millonario.php

mireu el link i em dieu que us ha semblat!!

Com deia en el comentari del nostre company Manel, al tractar-se d'una pel·licula rodada directament de l'Índia, jo encara em pregunto quins efectes psicològics pot tenir en un nen el canvi tan brutal de viure "entremig de merda", pobresa, etc. a estar entremig de la nostra realitat... Per això us proposo que mireu aquestes pàgines que ens expliquen més o menys els efectes negatius i els interessos polítics i econòmics que ha tingut la realització d'aquesta peli.

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/699/1236466810.html

http://www.elespectador.com/entretenimiento/arteygente/gente/articulo124005-ninos-de-slumdog-millionaire-de-nuevo-su-realidad

Aquí teniu més o menys un resum de la vida d'alguns dels protagonistes... tela...

RUBINA ALI: Abandonada... La pequeña vivía en uno de los poblados de chabolas de Bombay. Su madre la abandonó para vivir «con alguien muy rico» en uno de esos rascacielos que por la noche se iluminan. Nunca pensó en ser actriz pero, cuando un amigo del barrio que estaba reclutando niños para que acudieran al «casting de los ingleses» le propuso que probara suerte, pensó que sería una idea divertida. Los 800 euros que recibió por su trabajo sirvieron para costear los medicamentos que su enfermo padre no había podido permitirse.La familia pensó que no había por qué pedir más por algo que había sido entretenido ya que ella probablemente no llegaría jamás a ninguna parte.Estrés... Su triunfo llegó nada menos que al teatro Kodak de Hollywood. La pequeña Rubina se lo pasó en grande en su periplo norteamericano: lució un vestido rosa hecho en seda, visitó Disneylandia y se enteró de que el gobierno de su región natal le había prometido un piso a su familia. Gracias al repentino interés de los políticos por sus condiciones de vida, la madre biológica de Rubina, fue a buscar a su hija al aeropuerto con una banda de música. De vuelta en casa, la rocambolesca aparición de la mujer que la abandonó años atrás dejó a Rubina en estado de shock (presenció cómo la señora que la trajo al mundo y la señora que la crio se peleaban a tortazos delante de los fotógrafos). Sobre todo, porque le exigió «que comparta su buena suerte con ella y con su otra familia». Actualmente, está enferma. Los doctores hablan de estrés y una afección psicosomática. Parece que las ofertas que ha recibido para actuar en películas de Bollywood -y convertirse en la Shirley Temple india- tendrán que esperar. Como la Latika de la película, la pequeña de la vida real es una niña asustada.

AZHARUDDIN ISMAIL: Chabolista... Nació en una choza de hojalata, de esas que las autoridades suelen derribar cada cierto tiempo. Sus planes de futuro no iban más allá del próximo plato de comida. En su mundo, la gente mayor se dividía entre los que le ignoraban y los que le maltrataban. El equipo de «Slumdog » llegó al poblado de Azharuddin en busca de «un diamante en bruto» y lo encontraron. Cuando no estaba actuando, se dedicaba a parlotear con los miembros del equipo o a comer los dulces que le regalaban sus nuevos amigos.Deseaba cualquier cosa menos volver a casa. Para él era mejor el cine a la realidad. Ni el chaval ni su madre saben a dónde ha ido a parar el dinero que la gente de la película jura y perjura haberles entregado.Sigue pobre... Cualquiera que fuese la cantidad que le pagaran, hizo que el inspector de policía del distrito les hostigase a diario exigiéndoles el dinero. El niño tuvo que desaparecer durante unos días, temiendo su secuestro. Cuando se acercaba la noche de los Oscar, su madre dijo que prefería el dinero de los billetes de avión y, hasta el último momento, no cambió de decisión. Ante esta situación, Danny Boyle decidió dejar de pasar dinero a la familia y abrir un fondo fiduciario para que el día de mañana pueda estudiar sin problemas. También ha contratado al conductor de un motocarro para que acompañe a Azharuddin todos los días a la escuela -y le obligue a ir si es preciso- hasta que cumpla los 16 años. De momento, para el precoz actor todo ha acabado con una bofetada. La que le dio su padre en cuanto regresó de Los Angeles. Le pidió que atendiera a unos periodistas que le esperaban en la puerta y se negó. «Estoy cansado, papá», le dijo.La mano callosa del padre le recordó de dónde había salido y dónde sigue estando. Azharuddin Mohammed Ismail es, aún hoy, un niño pobre.

DEVESH PATEL: Delgaducho... Era apocado y larguirucho. Su aspecto le valió para adjudicarse un papel al que optaban, recuerda Danny Boyle, «tipos demasiado guapos y demasiado musculosos». A su lado, Patel tenía perfectamente la pinta de perdedor que la historia requería.Los orígenes indios de este londinense que vio el Taj Mahal por primera vez durante el rodaje se pierden hace dos generaciones.Sus padres nacieron en Kenia y emigraron al Reino Unido, donde Dev adquirió el afectado acento «british» que tanto han criticado los espectadores indios. Para mejorar su físico, Devesh aprendió artes marciales, algo que encajaba perfectamente con su personalidad reservada. Llegó a competir a nivel internacional. Su mayor triunfo fue ganar una medalla de bronce en un campeonato juvenil en Dublín.Con Sharon Stone... Patel ha pasado de ser un chico sin muchas dotes sociales a frecuentar fiestas que chorrean glamour. En el corto período de tiempo que Patel lleva instalado en Hollywood ya se le han adjudicado algunos flirteos más o menos serios.Sharon Stone y sobre todo su compañera de reparto, Freida Pinto, han sido vistas colgadas de su brazo. El sigue asegurando que uno de sus pasatiempos favoritos es escuchar música mientras juega con el ordenador, pero cuesta creer algo así cuando el que lo dice lleva un esmoquin de diseño y tiene una limusina esperando en la puerta. Para no tener que confiar tanto en la suerte como su personaje en la película, Patel ha contratado los servicios de un agente en la Meca del Cine que le ha conseguido un papel en la próxima producción del director de El sexto sentido, Michael Night Shyamalan (de orígen indio también). Si tiene o no madera de protagonista, el tiempo lo dirá, pero no cabe duda de que algo de la buena estrella del Jamal Malik de Slumdog se le ha pegado.

FREIDA PINTO: Modelo de segunda... Era una habitual de los «casting» de modelos para anuncios de revistas, spots, extras de películas, lo que fuera. Pero no la escogían. Llegó a pensar que alguien como ella nunca triunfaría en la India. Sólo su novio confiaba en sus posibilidades.Como empleado de una empresa de marketing, se esforzaba en hallar oportunidades para su chica y cuando la veía muy desanimada, salían juntos a bailar salsa. Su sueño era llegar a participar algún día en el concurso de Miss India, pero a sus 24 años era un sueño cada vez más difícil. Cuando fue seleccionada para ser la heroína que encandila a Jamal, su mayor obsesión fue no desentonar entre aquel grupo de extranjeros con mucho mundo y quedar como una mojigata.Portada de «Vogue»... Apenas tuvo éxito, dejó a su fiel novio.Se puso en manos de un estilista, que le cobra en un mes más de lo que Pinto ganaba en un año. En una rueda de prensa celebrada en Nueva York, donde ahora vive («me siento como en casa»), Freida aseguró que su compromiso con el novio publicista de Bombay nunca fue nada serio, y retó a la prensa india a demostrar que estaban prometidos, como se había publicado. Al día siguiente, las portadas de la supuesta fiesta de compromiso donde aparecían Freida y su chico melosamente abrazados cortando una enorme tarta hicieron que la joven vetara «de por vida» a todos los medios de su país.¿Y en cuanto al chico? «Era una rémora en mi carrera». Woody Allen se ha fijado en ella para su próximo filme, en el que también trabajará Antonio Banderas. La modosita Freida de antaño ha pasado a la historia y ha dado paso a explosivas portadas en Maxim, Vogue, Cosmopolitan y Vanity Fair. Asegura que nunca pasará por el quirófano y que en realidad no ha cambiado su personalidad.

Comentari d'un reportatge

(SI CLIQUEU EL TÍTOL HI HA MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL REPORTATGE)

“els nens són jutges dels nostres actes i nosaltres els responsables de que siguin com son”

Ara mateix acabo de veure un reportatge de TV3 centrat en un barri de les afores de Barcelona, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor. El reportatge ens mostrava una població gitana i immigrant que vivia en molt males condicions, en cases gairebé en ruïnes (fins fa ven poc no s’han començat a plantejar algun canvi) i com era d’esperar, el centre de secundària estava igual o en pitjors condicions. Per tant, podem dir que el reportatge ens mostra com l’institut i l’educació que reben els alumnes que es troben en molt males condicions escolars, econòmiques i socials.

Hi ha diferents punts que m’han cridat l’atenció però generalment penso: Si els joves creixen en aquest ambient, rodejats de robatoris i violència, com volem que un futur actuïn correctament? Si a part del barri i l’entorn on es mouen els alumnes, l’institut també està en molt males condicions, també influeix en el rendiment i la motivació dels alumnes?(En aquest cas, els lavabos del centre no es podien fer servir, el sostre queia a trossos...) Com deia una mare als professors: el meu fill ha pegat a aquella noia perquè va veure com el meu company em pegava a mi. El noi ha actuat influenciat per la reacció del company envers la mare i per aquesta raó, com que a casa ha vist que “és normal” doncs ell ho fa. Aquesta reacció i l’actitud que ha tingut la mare davant dels professors, m’ha fet veure que els pares i l’entorn el qual creixes són un punt clau alhora d’adquirir unes actituds, formar el caràcter i la personalitat...

Un altre punt que m’ha cridat l’atenció és quan parlaven els nois sobre l’escola. Un jove deia que li agradava anar a l’escola però el que passava és que era molt avorrida i no podia parar atenció durant tota la classe. Aquest fet i aquest comentari també m’han fet veure com moltes vegades, a mesura que anem creixent anem adoptant certs habits i costums que permeten que ens decantem cap a una cosa o una altra. En aquest cas, el noi no era capaç d’escoltar al professor durant una hora seguida de manera que arribava un punt el qual no podia parar atenció i es dedicava a parlar o a molestar als companys.

Un altre noi volia tornar a l’escola perquè havia anat a treballar però volia treure’s el graduat. Abans d’entrar però, havia de firmar uns papers conforme: no robaria, no tiraria pedres als professors, no s’escaparia... Aquestes actituds, com he dit anteriorment, per a ells “son normals” ja que és el que veuen cada dia i estan acostumats a fer-ho. El narrador que explicava la historia ha parlat de la influència dels medis de comunicació, deia que sempre surten gitanos o immigrants que roben o que actuen malament, de manera que això també els influeix i que arriben a pensar que són d’aquesta manera i que estan destinats a actuar d’aquesta així.

Un aspecte molt important que també he trobat molt interessant és que aquest sector de la població és MOLT creient, són totalment religiosos i cristians i moltes vegades s’ajunten i resen o fan celebracions relacionades amb la religió. Al veure això s’ha pogut veure molt bé el contrast entre el fet de ser religiós (predicar les bones actituds) i l’actitud d’aquestes persones. He reflexionat i he vist que pots ser molt religiós i creure amb el Déu que vulguis però el teu entorn continuarà influint-te en els teus valors morals i en la teva manera d’actuar.

També ha sortit un cas d’una noia que estava molt contenta perquè havia trobat feina. La feina d’escombrar els carrers. Aquesta feina poques vegades és agradable de fer i que per tant, al veure aquesta noia tant contenta al tenir-la s’ha pogut veure que vista la situació de cada ú, tothom és capaç de fer qualsevol feina per a cobrar a final de mes.

Bé, aquests són alguns dels molts casos que m’han cridat l’atenció i que m’han fet veure, una vegada més, en LA MALA SITUACIÓ en la qual ens trobem. Aquest barri té l’esperança que tot canviarà en un futur i esperem que sigui així. El que no entenc i em costa de creure és com un barri DE BARCELONA, una gran ciutat coneguda mundialment, pugui arribar a tenir sectors de la població que visqui en aquestes condicions. Tots som persones i el fet que siguin pobres, immigrants o gitanos no és la raó perquè rebin aquest tipus d’educació i s’hagin de veure com en un tercer mon a dintre de Barcelona.

Reportatge 30 minuts

Diumenge 8 de març

El reportatge d'aquesta setmana segueix el dia a dia d'un institut situat en un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona, les Cases Barates del Bon Pastor. Un centre que se sent tan abandonat com fins fa molt poc ho estava el barri i on s'ha trencat qualsevol equilibri: l'alumnat és pràcticament en la seva totalitat gitano i immigrant, i especialment els que tenen les situacions socials i escolars més precàries.

Els protagonistes del reportatge són nois d'entre 12 i 16 anys d'aquest centre, el SES Cristòfol Colom. A través d'ells es va perfilant una realitat desconeguda a la majoria dels instituts de Barcelona: alumnes que arriben a l'ensenyament secundari sense saber llegir, xifres d'absentisme de més del 30 per cent, col·lapse dels serveis socials per atendre les situacions més delicades... I els protagonistes són també els professors i el seu afany contra corrent per normalitzar un centre que tot el barri veu com un gueto i del qual la població normalitzada

fuig.

Els alumnes del Cristòfol Colom viuen majoritàriament allà mateix, a les Cases Barates del Bon Pastor, just al límit de la ciutat, rodejades de polígons industrials i desconegudes per bona part dels barcelonins. Uns habitatges minúsculs, construïts el 1929 per allotjar –i amagar- la població barraquista de la muntanya de Montjuïc. Així se senten també ells, en un món petit, aïllats i marginats.

D'aquí a molt poc, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor haurà desaparegut. Les cases estan en procés d'enderrocament, seguint el camí de les que també hi havia al Baró de Viver i les d'Eduard Aunós, i els seus veïns optaran a pisos nous, tancant així una etapa de la història de Barcelona. A això, s'hi afegirà la llargament esperada arribada del metro i la futura estació de l'AVE de la Sagrera, que col·locarà el Bon Pastor en el lloc que li correspon en el mapa de la ciutat.

Historia d'un nen discapacitat

En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nins amb discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer una pregunta: 'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa la Natura, es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les coses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al meu fill?' L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta. El pare va continuar. 'Crec que quan un nin com en Shay, que era mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la forma en què altres persones tracten a aquest nin'. Després va contar la següent història: En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay ho sabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar, 'Creus que em deixaran jugar? ' Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú com en Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si al meu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentit de pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot i les seves mancances. Em vaig acostar a un dels nins en el camp i li vaig preguntar (no esperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nin va mirar al seu voltant per orientar-se i va dir: 'Estem perdent per sis carreres i el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en el nostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '. Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, es posà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ulls i amb la calor en el meu cor. Els nins s'adonaren de la meva alegria de veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equip de Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres. Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugar al camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veia extasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb un somriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades. Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou. Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursa guanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat. En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpejàs regalant així la seva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat al Shay. Tothom sabia que era impossible que colpejàs, perquè Shay tan sols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectar amb la pilota. Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador, reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquest moment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos per llançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fer contacte. El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà. El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornar a tirar la bola suaument cap a Shay. Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador. El joc ara ja seria acabat. El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la llançat a la primera base. Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, el pitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, fora de l'abast de tots els companys. Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar: 'Shay, corre a la primera! Corre a la primera! ' Shay mai en la seva vida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a la primera base. Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat. Tots cridaren, 'Corre a la segona, corre a la segona!' Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitant emocionat per arribar a la base. En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de la dreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la seva primera oportunitat de ser l'heroi del seu equip. Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però va entendre las intencions del llançador per la qual cosa, també, intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del cap del jugador de la tercera base. Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que els corredors de davant seu voltaven les bases cap a casa. Tots estaven cridant, 'Shay, Shay, Shay, all the way Shay' Shay va arribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer a ajudar-lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li va cridar, 'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera! Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i els espectadors, tots de peu cridaven: 'Shay, ves a casa! Ves a casa! ' Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat com l'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seu equip. 'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seu rostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros de veritable amor i humanitat en aquest món ». Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern, sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, el retorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant el seu petit heroi del dia!

Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per com tracta als seus menys afortunats d'entre ells.

Els nens que jugaven a beisbol podrien haver dit NO i continuar jugant tranquil·lament, preocupant-se pel fet de guanyar abans que els sentiments d’algú. Si haguessin reaccionat així una persona adulta ho hagués acceptat amb total normalitat excusant-se dient: “només són nens”, però penso que no ho hem de veure d’aquesta manera. Des que som petits ens han d’ensenyar els diferents valors morals que s’han de tenir per conviure sense conflictes amb la societat del nostre entorn.
Després d’haver llegit l’article sobre la moral i aquesta historieta d’aquest nen discapacitat, he pogut arribar a la conclusió que els valors morals no els hem de veure com una assignatura pendent, com millorar l’anglès o les matemàtiques sinó que el que s’ha de fer és veure que aquests valors morals els anem adquirint des que som petits de manera que si els aprenem i ens els ensenyen bé, en un futur sabrem actuar d’una manera correcte conforme el que ens han ensenyat anteriorment.
Si sortim al carrer i observem la conducta dels nens, podem veure que hi ha moments que les seves paraules poden ser tant reals, tant sinceres i innocents que moltes vegades poden fer molt de mal. Fins a una certa edat no tenim la capacitat de veure si el què diem està ben dit o no, ho diem i ja està. Això ho dic perquè el cas d'aquesta historia és que aquells nens que jugaven no van rebutjar la presència del noi discapacitat ni van tenir cap reacció de discriminació envers a algú “diferent” sinó que van adaptar el joc a les condicions en la qual es trobaven i entre tots van fer possible que per uns moments el nen es sentís acollit. Van decidir deixar de banda per un moment la competitivitat per mirar de satisfer l’esperança del pare i la il·lusió d'un fill acostumat a ser rebutjat pel seu entorn.
Tot i que aquell mateix any el nen va morir, gràcies a la conducta d’aquells nois Shay va poder jugar com els altres nens i sentir que formava part de l’equip i que estava recolzat per tothom.
Com he dit anteriorment, penso que aprendre certs valors morals és el fet de conviure amb el teu entorn. La paraula respecte, igualtat, amor, solidaritat, odi, enveja... són conceptes que inconscientment anem formant amb el pas del temps i que si des de ven petit aprens a distingir quines son les millors conductes en un futur podràs transmetre-les als teus fills i descendents.

primera impressió de l'assignatura

Teoria de l'educació II. Només amb el nom ja pensava que les classes serien només teoria, teoria i teoria... com teoria de l'educació I, que tot i que he aprovat amb bona nota només hem fet que escriure conceptes i definicions sobre les diferents pedagogies que ens hem anat trobant al llarg de la nostra història...

Un cop començades les classes veig que en un principi anava bastant equivocada ja que les classes no només es basen en escolar al professor, agafar apunts, escriure conceptes, definicions... sinó que també s'han convertit en un debat constant entre alumnes i el professor i això ha fet que en qualsevol moment puguis intervenir, expressar la teva opinió, contrastar-la amb la dels teus companys... de manera que ens permet que poguem veure diferents punts de vista, respectar diferents opinions....

La meva primera impressió sobre aquesta assignatura ha estat bona ja que no només hem tractat conceptes teòrics i hem fet diferents debats sinó que també hem anat parlant sobre diferents temes de l'actualitat que directa o indirectament també ens afecten en la nostra vida acadèmica o més personal.

Si continuem així crec que tots nosaltres treurem un bon profit d'aquesta assignatura i sabrem tenir un punt de vista més crític als mitjans de comunicació i als problemes que passen en l'actualitat! (segons la meva opinió, tot i que encara no he fet cap comentari de cap notícia de la prensa, crec que els mitjans de comunicació només fan que manipular la informació i explicar-nos-la com ells volen que la interpretem...)

crítica a algunes actituds, pensaments...

Hi ha nens que tenint de tot no tenen res.

LA HIPERPROTECCIÓN DE LOS PADRES

Vive la vida, no la leas

Los profesores hacen algunas veces de pastores, otras de padres, otras de psicólogos y de vez en cuando de maestros

EL SECRETO DE LA EDUCACIÓN EN FINLANDIA

L'ESCOLA COM A FORMADORA DE VALORS? O COM A TRANSMISORA DE CONEIXEMENTS?

davant del fracas escolar...

Si vols que alguna cosa canvï, canvia alguna cosa.

Si fas el mateix de sempre, tindràs el mateix de sempre.

Quan he vist aquesta foto he recordat un comentari que hem van fer fa uns dies enrere: "quan vols un canvi no has d'esperar a que vingui sol, sinó que si TU no mous un dit perquè es produeixi ningú ho farà per tú." Aquest comentari em va fer pensar i traslladar-lo al problema tant esmentat per la politica i la societat del gran fenòmen del fracàs escolar i juntament amb aquesta imatge he pogut veure que per molt que en parlem i fem estadístiques i comparacions del rendiment acadèmic amb altres països, crec que no aconseguirem res. Hem de trobar nous mètodes i proposar noves solucions. No hem de caure en la passivitat i hem de veure que si introduïm nous canvis que incitin a una millora de la nostra pedagogia, en un futur veurem uns bons resultats.