No abandonis... i aixeca't !!!

He penjat aquest vídeo perque hem sembla que ens ha de fer reflexionar. No té res a veure amb l'educació, però indirectament et fa plantejar una altra manera de viure i entendre el món que indirectament reflexa una pedagogia que hauriem d'aplicar en tots els moments i situacions que ens trobem en la vida quotidiana.

Hi ha moments en els quals penses que és impossible tirar endavant... L'altre dia un educador hem va dir que si acabo la carrera de pedagogia, moltes vegades em trobaré amb obstacles i la majoria d'elles seràn perquè en la meva feina donaré molt i no rebré res. Això em va fer pensar i veure la carrera des d'un altra punt de vista ja que fins fa ven poc no havia començat a veure els punts positius d'aquesta carrera. I després de veure que m'agradava... em diuen això.... Vaig pensar treure-li importància, però per molt que vulgui no deixo de pensar-hi.... Al veure aquest vídeo em vaig adonar que si vols aconseguir un objectiu, per molt que caiguis... sempre has de tornar-te a aixecar.

Només dir que no hem d'abandonar els objectius que ens plantejem i que encara que el recorregut sigui difícil i caiguem per al camí... hem de tenir forçes per aixecar-nos i mirar cap endavant...

Crec que pensar així és molt positiu i ens pot ajudar a resoldre molts problemes ja que encara que tot sigui "negre" et dona una millor perspectiva dels problemes que t'envolten....

Aturem les classes per crear espais de reflexió

Crec que som un grup molt poc implicat. No dic això perquè m'he mogut molt o perquè sigui diferent de la resta ja que també crec que no he fet res per canviar la nostra actitud. Només dic això perquè crec que fa pena el fet de que teniem una gran oportunitat per treballa en equip, coordinar-nos, conèixer-nos millor, CONÈIXER BOLONYA I LA SITUACIÓ EN LA QUL ENS TROBAREM EN EL DIA DE DEMÀ!



Estem fent pedagogia companys, i crec que hauia de ser impressindible que ens centem amb el que ens afecta, que ens movilitzem i sobretot, que tinguem una certa capacitat crítica per defensar i estar a favor o en contra de diferents teories i mètodes en concret.

Fa dos dies sentia certs rumors que no estavem informats, que no sabiem res de Bolonya, que ens faltava informació, etc, etc, etc. i ara que tnim la oportunitat de fer-ho, ens tanquem en banda i passem de tot... No vull que em veieu radical però veig que si no és el professor que ens motiva o ens organitza (com és el cas d'aquesta assignatura amb l'Enric Prats) no movem un dit per implicar-nos, buscar informació, o siplement coordinar-nos i treballar amb equip per treballar millor, més ràpid i ampliar el nostre coneixment...

He sentit a dir que "si vull ja tinc prou informació" però em sabrieu contestar totes les preguntes que ens hem plantejat sobre Bolonya? Jo no, i per què? Perque ens ha faltat això, vam acordar que faríem assemblees, que cadascú diria la seva i que al final arribariem a alguna conclusió...

També em puc situar des del punt de vista de la gent que vol fer classe i que considera que el fet de buscar informació és problema nostra, i us entenc, sé que hi ha feina de totes les assignatures i molt temari per fer, que hem pagat una matrícula, que farem examens... Però el que tractem també és contingut, el Plà Bolonya entre dins del nostre plà d'estudis! I ara mes´que mai és quan hauriem de saber com ens afectarà i quins efectes positius i negatius tindrà sobre nosaltres, la nostra carrera i el nostre futur...

No vull posar-me en contra de ningú i respecto els punts de vista de tothom, però el que m'agradaria deixar clar és que personalment no m'agrada ser passiva i deixar-me portar per la corrent i que per tant, m'hagués agradat continuar amb les assembles per després poder tenir un punt de vista més crític sobre la nostra realitat...

També entenc que fa "molt pal" parlar contínuament sobre el mateix ja que al final es fa molt pesat i molt repetitiu, però si en realitat aquest tema ens interessa, crec que hi ha prous punts difernts per veure que no sempre és el mateix i que hi ha molt per saber.

punt de vista

En cierta ocasión se quejaba un discípulo a su Maestro:

- "Siempre nos cuentas historias, pero nunca nos revelas su significado".

El Maestro replicó:

- "¿Te gustaría que alguien te ofreciera una fruta y la masticara antes dedártela?"

Nadie puede descubrir tu propio significado en tu lugar. Ni siquiera el Maestro.

(Tony de Melo, El Canto del Pájaro)


CONCLUSIÓ:

Hem de tenir capacitat crítica, no hem de deixar que ens "masteguin la fruita" abans de donar-nos-la.

CARTA D'UN FILL A TOTS ELS PARES

No em donis tot el que et demano.

De vegades només demano per veure tot el que puc aconseguir.

-

No em cridis.

Et respecto menys quan ho fas; m'ensenyes a cridar a mi també.

I jo no vull fer-ho.

-

No em donis sempre ordres.

Si en comptes d'ordres, de vegades demanessis les coses,

jo ho faria més ràpid i amb més afany.

-

Compleix les promeses, bones i dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me'l;

però també si és un càstig.

-

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana.

Si tu em fas sentir millor que els altres, aglú patirà;

i si em fas sentir pitjor, seré jo qui pateixi.

-

No canvïs dopinió tan sovint sobre el que he de fer.

Decideix i no canviï aquesta decisió.

Deixa valer-me per mi mateix.

Si tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

-

No diguis mentides davant meu,

ni em demanis que ho faci per tu,

encara que sigui per treure't d'un entrebanc.

Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que em dius.

-

Quan jo faig alguna cosa dolenta,

no m'exigeixis que et digui per què ho he fet.

A vegades ni jo mateix ho sé.

-

Quan estàs equivocat en alguna cosa, no ho neguis i creixerà l'opinió que jo tinc de tu,

i així m'ensenyaràs a no negar les meves equivocacions també.

-

Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb les que tractes als teus amics.

Perquè siguem familiars no vol dir que no podem ser amics també.

-

No em diguis que faci una cosa que tu no la fas.

Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis.

Però mai faré el que tu diguis i no facis.

-

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis

"no tinc temps per bajanades" o

"això no té cap importància".

Mira de comprendre'm i ajudar-me.

-

I estima'm i digues-m'ho.

A mi m'agrada escoltar com ho dius,

encara que no creguis necessari dir-m'ho...

-

Aquesta carta ens hauria de fer reflexionar. No només als pares sinó també als educadors. M'agradaria fer un avanç al meu comentari sobre els tres videos...

-

Penso que és molt important la relació entre pares i fills i tot i que actualment cada vegada més es perdi el nexe i la unió entre la família, encara continua sent un punt clau en la nostra vida més personal i en el nostre desenvolupament (del caràcter...)

-

Comparant el video de l'anunci amb una frase del nen... (No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendre el que tu facis, encara que no ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis) podem veure clarament la influència dels actes dels adults, dels educadors, dels pares... en els actes dels fills...