SEMBLA QUE EL MEU BLOG NOMÉS TRACTI DE PEL·LÍCULES O DOCUMENTALS PERÒ ÉS QUE REALMENT ENTREN GANES DE FER COMENTARIS AL VEURE PEL·LÍCULES TANT INTERESSANTS.
Aquesta és una pel·lícula ambientada a França i es situa en un internat/correccional en l'any 1949, després de la guerra mundial. Aquí us explica una sinopsis del que es la peli:
"En una Francia llena de conflictos sociales y de pobreza, en que muchos niños eran huérfanos de guerra, y otros de familias de precaria economía. Se presentan dos antagónicos modos de ver la realidad, y por lo tanto dos visiones de la enseñanza, que permiten comprobar las ventajas del diálogo educativo sobre la imposición del castigo. El educador, Mathieu, es un paradigma del educador que intenta llegar a las personas y desde ahí sacar lo mejor de ellas mismas. La música se convierte en un medio privilegiado para cambiar a las personas y transformar el mundo."
Aquesta pel·licula fa veure a l'espectador la diferència que hi ha entre una pedagogia autoritaria, basada en càstigs, maltractaments físics i psicològics... i una bona pedagogia en la que el professor/vigilant es posa al mateix lloc de l'alumne i intenta extreure del "nen conflictiu" el seu costat bo i positiu.
Són dues concepcions de l'educació contraposades i com a contraposició també es veuen els resultats de les dues: la primera només té com a consequències el resentiment i la rebeldia dels joves (mitjançant el principi "d'acció reaccció" penso que no s'arriba enlloc), mentre que la segona concepció pedagogica, en canvi, aconsegueix desenvolupar certes habilitats i capacitats que fins hi tot els nens desconeixien que les tenien.
El problema de la pedogogia prohibitiva és que no te ulls d'amor envers el subjecte sinó que només el veu com una molèstia que no es pot corregir si no és mitjançant la violència i el càstig. Mentre que l'altre pedagogia busca alternatives i veu possibilitats allà on la pedagogia autoritaria només hi veu que obstacles.
La metedologia que fa servir Clément Mathieu, que és un apassionat de la musica, fa que els nens extreguin d'ells mateixos el sentiment i la passió per cantar ja que com cita el professor: la música i l'esport són arts que s'han de desenvolupar.
Tot i així, també podem intepretar, amb el cas de l'últim nen que entra a l'internat, Mondain, un nen molt conflictiu i el cas més difícil de tots, que amb la bona pedagogia no sempre s'aconsegueix tot el que un vol. El músic en un principi va fer tot el possible per a tractar-lo com a tots els altres i que s'integrés en el grup però tot i així no ho va poder aconseguir. Amb aquesta reflexió arribem a la conclusió que per fer una bona pedagogia no només hi ha responsabilitat de l'educador sinó també de l'educant ja que si no hi ha una mínima cooperació entre tots dos i no hi ha cap desig de ser educat és molt difícil assolir els objectius que en un principi es volen aconseguir.
Amb aquesta pel·lícula també podem fer un paral·lelisme amb el fòrum que s'ha creat en l'assignatura sobre si l'home és bo o és dolent per naturalesa. Aquí es veu clarament com cada ú té una historia personal i uns problemes familiars i personals diferents, per tant, podem dir que no és que aquells nens siguin dolents, sinó que les seves experiències més personals han fet que es desencadenés un comportament determinat.
BÉ, AQUÍ US DEIXO L'ENLLAÇ DEL TRAILER I US ANIMO A QUE SI TENIU ALGUN MOMENT QUE NO SABEU QUE FER... PENSEU EN LA PELI!!
http://www.youtube.com/watch?v=_zKc7J6Iteg&hl=es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada