Abans de fer la última reflexió sobre els aprenentatges assolits m'agradaria exposar una conclusió final de l'assignatura. En què ha consistit? Realment hem fet teoria de l'educació?
Amb aquestes dues preguntes s'ha de dir que en realitat hem fet practica de la teoria, és a dir, aquests últims mesos, mentre treballavem en equip estavem fent teoria, i no només pel simple fet de tractar "el tema Bolonya", sinó que indirectament hem après sobre el procés que segueix una llei per ser aplicada a la universitat, el finançament de la universitat, les metodologies que s'apliquen (i s'aplicaràn) a les aules... en fi, un munt de coneixements que de manera indirecta hem anat aprenent amb debats i diferents opinions...
Deixant de banda els últims mesos de l'assignatura, també voldria fer una petita conclusió sobre les primeres classes i els primers conceptes que vam anar tractant... En un principi veniem de fer teoria de l'educació I, estavem acostumats a fer classes totalment magistrals en la que el professor explicava "una teoria" i nosaltres l'havíem d'entendre, aprendre i saber-la justificar en els diferents treballs que realitzavem i en l'examen final. Dic això perque la metodologia d'aquesta assignatura ha estat completament diferent i segons la meva opinió, molt millor que les anteriors. Mentre tractavem continguts diferents es creaven espais de debat on tothom podia expressar la seva opinió i defensar-la, de manera que teniem "total llibertat" per dir el que pensavem.
Les dues primeres classes d'aquesta assignatura va consistir en parlar de "la pedagogia" i principalment, el que em va cridar més l'atenció van ser tres pregutnes que ens vam proposar i que m'agradaria comentar:
- Qué és una teoria?
- Relació entre teoria i pràctica.
- Exemple d'una teoria d'educació.
A partir d'aquestes tres preguntes vam recórrer al passat per averiguar els diferents pensaments que hi havia en relació al concepte teoria i pràctica. En aquest blog es pot veure com constantment es parla sobre la relació entre teoria i pràctica i tot el que comporta..., a més a més, també he introduït petites reflexions on es veu la importancia de l'educació en l'actualitat.
Per tant, m'agradaria destacar tres nivells d'analisi escencials que vam destacar el dia dinou de febrer a la classe:
- Nivell històric: Com ha estat l'educació i el pensament sobre l'educació? Aquest nivell ens diu com ha estat el fenòmen educatiu i com s'ha pensat. Per tant, penso que és molt important que es tingui en compte.
- Nivell descriptiu: Ens ajuda a analitzar i estudiar problematiques i corrents actuals, com per exemple, com analitzar fenòmens.
- Nivell prospectiu/normatiu: Ens diu com hauria de ser l'educació (ideologia). És a dir, els criteris, principis, prescripcions, tories...
A partir d'aquests tres nivells podem dir que alhora de realitzar una teoria, una metodologia, una pràctica educativa... s'haurien de tenir en compte ja que a partir de l'analisi del passat, del present i del futur es pot portar a terme d'una manera adequada "qualsevol" objectiu que ens plantejem.
Un altre punt de l'assignatura que m'agradaria destacar i que trobo bastant interessant son les diferents pedagogies que existeixen i els tres canvis importants que hi ha hagut en la teoria de l'educació:
Teories pedagogiques :
- Pedagogies perennes: pedagogia molt conservadora, estancada al canvi.
- Pedagogies performatives: d'acció, d'actuació. Són una crítica dle model anterior.
- Pedagogies hermanèutiques: Neixen al segle XIX, busquen el significat a través de l'analisi, de la reflexió històrica, amb la voluntant d'entendre els fenòmens.
- Pedagogies postestructuralistes: Neixen al segle XX. "L'individu es converteix en un relat personal".
- Pedagogies crítiques: Surt a partir dels anys setanta, d'un primer origen marxista ja que busquen el canvi social, la transformació.
Es pot dir que tot i que les pedagogies anteriors presenten incerteses i algunes de les idees que exposen no es poden aplicar a la vida real. Personalment penso que per a realitzar una bona teoria pedagògica, aquestes darreres també s'han de tenir en compte ja que a partir dels "errors" que es produeixen en el passat, podem modificar-los per aconseguir una bona pedagogia encarada al futur.
Com a conclusió del bloc I vam parlar sobre tres canvis importants que s'han produït en teoria de l'educació:
- de centrar-nos en l'educador ens hem centrat en l'educand. (el nen ara és el centre d'atenció)
- de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge (aprenentatge al llarg de tota la vida)
- de parlar de centre escolar, parlem de centre educatiu (perd importància la situació d'aula i pren importància la situació de comunitat.)
Bé, a partir d'aquests aprenentatges que vam anar assolint al llarg del febrer, al llarg del curs hem anat ampliant-los i aplicant-los en la nostra pràctica educativa, tant en les classes, com en el blog, com en els debats que comentava anteriorment que s'anaven creant a classe, etc.
En aquesta entrada he parlat del tema que ens ha ocupat Bolonya i de les primeres classes d'aquesta assignatura peró a més a més, voldria parlar dels debats que s'han creat virtualment al fòrum de l'assignatura, concretament el que tracta sobre si l'home es bo o és dolent per naturalesa. El dia diset de març el professor ens va proposar que penséssim sobre aquest concepte i també puc dir que em va resultar molt difícil encarar-me en alguna posició en concret. Tot i així, al participar en el debat que s'ha creat entre tota la classe he pogut arribar a la conclusió que l'home és bo ja que la naturalesa és bona i si diem que és dolent per naturalesa es veuria una clara contradicció. Bé, penso que aquest fòrum i aquest debat també ens ha servit per a pensar sobre l'home, sobre els seus origens i sobre el tipus d'educació que ha anat rebent al llarg de la història ja que a partir d'aquesta pregunta s'han obert moltíssims espais de debat on hem tingut la oportunitat de defensar el nostre punt de vista i la nostra opinió personal.
Com a conclusió de tot el que he explicat anteriorment, repeteixo que m'ha agradat molt la metodologia i el recorregut que ha seguit aquesta assignatura ja que hem fet servir moltíssims mètodes i pràctiques diferents que ens han permès veure des d'una prespectiva més crítica la realitat que ens envolta, l'educació que s'aplica i les teories de l'educació que van existir i que existeixen actualment.
Seguidament exposaré de manera més detallada els aprenentatges que he assolit personalment al realitzar aquesta assignatura.
Amb aquestes dues preguntes s'ha de dir que en realitat hem fet practica de la teoria, és a dir, aquests últims mesos, mentre treballavem en equip estavem fent teoria, i no només pel simple fet de tractar "el tema Bolonya", sinó que indirectament hem après sobre el procés que segueix una llei per ser aplicada a la universitat, el finançament de la universitat, les metodologies que s'apliquen (i s'aplicaràn) a les aules... en fi, un munt de coneixements que de manera indirecta hem anat aprenent amb debats i diferents opinions...
Deixant de banda els últims mesos de l'assignatura, també voldria fer una petita conclusió sobre les primeres classes i els primers conceptes que vam anar tractant... En un principi veniem de fer teoria de l'educació I, estavem acostumats a fer classes totalment magistrals en la que el professor explicava "una teoria" i nosaltres l'havíem d'entendre, aprendre i saber-la justificar en els diferents treballs que realitzavem i en l'examen final. Dic això perque la metodologia d'aquesta assignatura ha estat completament diferent i segons la meva opinió, molt millor que les anteriors. Mentre tractavem continguts diferents es creaven espais de debat on tothom podia expressar la seva opinió i defensar-la, de manera que teniem "total llibertat" per dir el que pensavem.
Les dues primeres classes d'aquesta assignatura va consistir en parlar de "la pedagogia" i principalment, el que em va cridar més l'atenció van ser tres pregutnes que ens vam proposar i que m'agradaria comentar:
- Qué és una teoria?
- Relació entre teoria i pràctica.
- Exemple d'una teoria d'educació.
A partir d'aquestes tres preguntes vam recórrer al passat per averiguar els diferents pensaments que hi havia en relació al concepte teoria i pràctica. En aquest blog es pot veure com constantment es parla sobre la relació entre teoria i pràctica i tot el que comporta..., a més a més, també he introduït petites reflexions on es veu la importancia de l'educació en l'actualitat.
Per tant, m'agradaria destacar tres nivells d'analisi escencials que vam destacar el dia dinou de febrer a la classe:
- Nivell històric: Com ha estat l'educació i el pensament sobre l'educació? Aquest nivell ens diu com ha estat el fenòmen educatiu i com s'ha pensat. Per tant, penso que és molt important que es tingui en compte.
- Nivell descriptiu: Ens ajuda a analitzar i estudiar problematiques i corrents actuals, com per exemple, com analitzar fenòmens.
- Nivell prospectiu/normatiu: Ens diu com hauria de ser l'educació (ideologia). És a dir, els criteris, principis, prescripcions, tories...
A partir d'aquests tres nivells podem dir que alhora de realitzar una teoria, una metodologia, una pràctica educativa... s'haurien de tenir en compte ja que a partir de l'analisi del passat, del present i del futur es pot portar a terme d'una manera adequada "qualsevol" objectiu que ens plantejem.
Un altre punt de l'assignatura que m'agradaria destacar i que trobo bastant interessant son les diferents pedagogies que existeixen i els tres canvis importants que hi ha hagut en la teoria de l'educació:
Teories pedagogiques :
- Pedagogies perennes: pedagogia molt conservadora, estancada al canvi.
- Pedagogies performatives: d'acció, d'actuació. Són una crítica dle model anterior.
- Pedagogies hermanèutiques: Neixen al segle XIX, busquen el significat a través de l'analisi, de la reflexió històrica, amb la voluntant d'entendre els fenòmens.
- Pedagogies postestructuralistes: Neixen al segle XX. "L'individu es converteix en un relat personal".
- Pedagogies crítiques: Surt a partir dels anys setanta, d'un primer origen marxista ja que busquen el canvi social, la transformació.
Es pot dir que tot i que les pedagogies anteriors presenten incerteses i algunes de les idees que exposen no es poden aplicar a la vida real. Personalment penso que per a realitzar una bona teoria pedagògica, aquestes darreres també s'han de tenir en compte ja que a partir dels "errors" que es produeixen en el passat, podem modificar-los per aconseguir una bona pedagogia encarada al futur.
Com a conclusió del bloc I vam parlar sobre tres canvis importants que s'han produït en teoria de l'educació:
- de centrar-nos en l'educador ens hem centrat en l'educand. (el nen ara és el centre d'atenció)
- de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge (aprenentatge al llarg de tota la vida)
- de parlar de centre escolar, parlem de centre educatiu (perd importància la situació d'aula i pren importància la situació de comunitat.)
Bé, a partir d'aquests aprenentatges que vam anar assolint al llarg del febrer, al llarg del curs hem anat ampliant-los i aplicant-los en la nostra pràctica educativa, tant en les classes, com en el blog, com en els debats que comentava anteriorment que s'anaven creant a classe, etc.
En aquesta entrada he parlat del tema que ens ha ocupat Bolonya i de les primeres classes d'aquesta assignatura peró a més a més, voldria parlar dels debats que s'han creat virtualment al fòrum de l'assignatura, concretament el que tracta sobre si l'home es bo o és dolent per naturalesa. El dia diset de març el professor ens va proposar que penséssim sobre aquest concepte i també puc dir que em va resultar molt difícil encarar-me en alguna posició en concret. Tot i així, al participar en el debat que s'ha creat entre tota la classe he pogut arribar a la conclusió que l'home és bo ja que la naturalesa és bona i si diem que és dolent per naturalesa es veuria una clara contradicció. Bé, penso que aquest fòrum i aquest debat també ens ha servit per a pensar sobre l'home, sobre els seus origens i sobre el tipus d'educació que ha anat rebent al llarg de la història ja que a partir d'aquesta pregunta s'han obert moltíssims espais de debat on hem tingut la oportunitat de defensar el nostre punt de vista i la nostra opinió personal.
Com a conclusió de tot el que he explicat anteriorment, repeteixo que m'ha agradat molt la metodologia i el recorregut que ha seguit aquesta assignatura ja que hem fet servir moltíssims mètodes i pràctiques diferents que ens han permès veure des d'una prespectiva més crítica la realitat que ens envolta, l'educació que s'aplica i les teories de l'educació que van existir i que existeixen actualment.
Seguidament exposaré de manera més detallada els aprenentatges que he assolit personalment al realitzar aquesta assignatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada