Teoria de l'educació: Bolonya i la seva aplicació.

Ja fa unes setmanes que hem començat a treballar sobre el tema "Bolonya" i cal dir que a partir del treball conjunt de tota la classe s'ha pogut arribar a uns resultats i a unes conclusions finals.

Personalment, penso que aquest "experiment pedagogic" (com ha dit al final de la classe el professor) ens ha servit a tots d'alguna cosa (alguns més que a altres). El fet de treballar en equip, fer els grups d'intercanvi, les exposicions i els comentaris del professor ha fet que tinguem més a l'abast diferents documents on ens expliquen de manera resumida com serà aquest plà.

Deixant de banda l'informe col·lectiu i individual vull dir que ara tenim la oportunitat de ser crítics sobre el que passarà l'any que vé, com es duràn a terme totes les teories i propostes que han anat sorgint... ara sí que podem veure (una mica més clar que abans) què és Bolonya, perquè els alumnes s'han movilitzat, i entendre més clarament les conseqüències que ha tingut aquest moviment.

Jo personalment penso que fins que no es comenci aquest plà, fins que no es vegin els resultats, fins que no es reflecteixi i es compari els resultats i la feina dels alumnes i els professors no es podrà veure si en realitat anirem bé... Cal dir però que es pot fer alguna intuició sobre que pot passar, però de moment voldria deixar el tema obert perquè mai es pot preveure al cent per cent els resultats.... (Bueno, faig un esment al meu punt de vista...: NO FUNCIONARÀ. Crec que hi ha massa incoherencies, no han tingut en compte alguns punts en concret i el professorat i els alumnes que pujen NO ESTAN PREPARATS!, a més a més, penso que si volguéssin canviar el rendiment acadèmic de l'alumnat, si volguéssin unes millors notes i més competència entre la resta de països del mon, el que haurien de fer és canviar el sistema escolar de Primaria, perquè crec que el que volen fer és començar "a construir la casa per la taulada" i això sempre acaba anant malament...) Bé, deixo aquí la meva opinio.... Què en dieu vosaltres¿? `

Enllaçant el tema de Bolonya amb l'assignatura... també cal dir que no hem fet l'assignatura de Bolonya, sinó que hem fet TEORIA DE L'EDUCACIÓ. Tot i que al llarg de l'assignatura hem tractat aquest tema (i altres diferents) tot està relacionat, sempre hem estat fent teoria, i el simple fet de donar un punt de vista sobre com serà la metodologia, com s'avaluen les competències, qui pot canviar les lleis, etc, etc, etc. TOT ÉS TEORIA DE L'EDUCACIÓ.

Penso que el professor ha estat molt llest alhora d'encarar una assignatura en un tema en concret ja que normalment encarem diferents temes en una assignatura i aquesta ha estat diferent. A partir de la teoria, hem fet una pràctica i aquesta pràctica ens ha portat a parlar de la teoria i FER TEORIA DE L'EDUCACIÓ. Inconscientment hem anat tractant diferents temes que amb una altra metodologia també hauriem tractat.

Ara que ja estem arribant al final, penso que tot el que hem anat tractant a estat molt interessant i no "ens hem anat per les branques" sinó que més aviat ens hem centrat en un tema per a tractar diferents continguts.

pel·lícula "los chicos del coro"

SEMBLA QUE EL MEU BLOG NOMÉS TRACTI DE PEL·LÍCULES O DOCUMENTALS PERÒ ÉS QUE REALMENT ENTREN GANES DE FER COMENTARIS AL VEURE PEL·LÍCULES TANT INTERESSANTS.

Aquesta és una pel·lícula ambientada a França i es situa en un internat/correccional en l'any 1949, després de la guerra mundial. Aquí us explica una sinopsis del que es la peli:

"En una Francia llena de conflictos sociales y de pobreza, en que muchos niños eran huérfanos de guerra, y otros de familias de precaria economía. Se presentan dos antagónicos modos de ver la realidad, y por lo tanto dos visiones de la enseñanza, que permiten comprobar las ventajas del diálogo educativo sobre la imposición del castigo. El educador, Mathieu, es un paradigma del educador que intenta llegar a las personas y desde ahí sacar lo mejor de ellas mismas. La música se convierte en un medio privilegiado para cambiar a las personas y transformar el mundo."

Aquesta pel·licula fa veure a l'espectador la diferència que hi ha entre una pedagogia autoritaria, basada en càstigs, maltractaments físics i psicològics... i una bona pedagogia en la que el professor/vigilant es posa al mateix lloc de l'alumne i intenta extreure del "nen conflictiu" el seu costat bo i positiu.

Són dues concepcions de l'educació contraposades i com a contraposició també es veuen els resultats de les dues: la primera només té com a consequències el resentiment i la rebeldia dels joves (mitjançant el principi "d'acció reaccció" penso que no s'arriba enlloc), mentre que la segona concepció pedagogica, en canvi, aconsegueix desenvolupar certes habilitats i capacitats que fins hi tot els nens desconeixien que les tenien.

El problema de la pedogogia prohibitiva és que no te ulls d'amor envers el subjecte sinó que només el veu com una molèstia que no es pot corregir si no és mitjançant la violència i el càstig. Mentre que l'altre pedagogia busca alternatives i veu possibilitats allà on la pedagogia autoritaria només hi veu que obstacles.

La metedologia que fa servir Clément Mathieu, que és un apassionat de la musica, fa que els nens extreguin d'ells mateixos el sentiment i la passió per cantar ja que com cita el professor: la música i l'esport són arts que s'han de desenvolupar.

Tot i així, també podem intepretar, amb el cas de l'últim nen que entra a l'internat, Mondain, un nen molt conflictiu i el cas més difícil de tots, que amb la bona pedagogia no sempre s'aconsegueix tot el que un vol. El músic en un principi va fer tot el possible per a tractar-lo com a tots els altres i que s'integrés en el grup però tot i així no ho va poder aconseguir. Amb aquesta reflexió arribem a la conclusió que per fer una bona pedagogia no només hi ha responsabilitat de l'educador sinó també de l'educant ja que si no hi ha una mínima cooperació entre tots dos i no hi ha cap desig de ser educat és molt difícil assolir els objectius que en un principi es volen aconseguir.

Amb aquesta pel·lícula també podem fer un paral·lelisme amb el fòrum que s'ha creat en l'assignatura sobre si l'home és bo o és dolent per naturalesa. Aquí es veu clarament com cada ú té una historia personal i uns problemes familiars i personals diferents, per tant, podem dir que no és que aquells nens siguin dolents, sinó que les seves experiències més personals han fet que es desencadenés un comportament determinat.

BÉ, AQUÍ US DEIXO L'ENLLAÇ DEL TRAILER I US ANIMO A QUE SI TENIU ALGUN MOMENT QUE NO SABEU QUE FER... PENSEU EN LA PELI!!

http://www.youtube.com/watch?v=_zKc7J6Iteg&hl=es

Experiment "ojos azules y ojos marrones"

Aquí us adjunto uns enllaços d'un experiment que va realitzar una professora en una classe d'Estats Units.

Després de veure l'experiment podem arribar arribar a fer grans reflexions ja que reflexa com la discriminació d'una grup en determinat influeix moltíssim en el rendiment escolar d'aquest, també podem observar com canvia el comportament dels alumnes quan un grup es sent millor que l'altre (es tornen violents, es creuen superiors, etc.) En fi, l'he penjat perquè m'agradaria que el veiesiu i que em diguessiu la vostra opinió.
També podriem fer un paral·lelisme amb la pel·lícula "la ola" ja que tot i que els alumnes són més petits i més passius davant l'experiment, és un cas més que reflecteix la importancia de l'educació en la vida i el comportament de les persones...

(Les dues primeres parts són les més interessants)

1. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=wbZ6K76WNFs&feature=related
2. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=LXwCKwrXmoY
3. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=u8s1K-hKucM
4. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=a6Jrkf1ZAHg
5. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=JnmuEx0bjZw
6. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=-8Ye44NFsyo

Creieu que després de l'experiment els nens i nenes van aprendre o reflexionar sobre els valors de la tolerancia i la igualtat?

Si la professora els tornés a preguntar què pensen quan veuen a una persona de color, tornarien a contestar que són estúpids, tontos, com si no fóssin part d'aquest mon?

No abandonis... i aixeca't !!!

He penjat aquest vídeo perque hem sembla que ens ha de fer reflexionar. No té res a veure amb l'educació, però indirectament et fa plantejar una altra manera de viure i entendre el món que indirectament reflexa una pedagogia que hauriem d'aplicar en tots els moments i situacions que ens trobem en la vida quotidiana.

Hi ha moments en els quals penses que és impossible tirar endavant... L'altre dia un educador hem va dir que si acabo la carrera de pedagogia, moltes vegades em trobaré amb obstacles i la majoria d'elles seràn perquè en la meva feina donaré molt i no rebré res. Això em va fer pensar i veure la carrera des d'un altra punt de vista ja que fins fa ven poc no havia començat a veure els punts positius d'aquesta carrera. I després de veure que m'agradava... em diuen això.... Vaig pensar treure-li importància, però per molt que vulgui no deixo de pensar-hi.... Al veure aquest vídeo em vaig adonar que si vols aconseguir un objectiu, per molt que caiguis... sempre has de tornar-te a aixecar.

Només dir que no hem d'abandonar els objectius que ens plantejem i que encara que el recorregut sigui difícil i caiguem per al camí... hem de tenir forçes per aixecar-nos i mirar cap endavant...

Crec que pensar així és molt positiu i ens pot ajudar a resoldre molts problemes ja que encara que tot sigui "negre" et dona una millor perspectiva dels problemes que t'envolten....

Aturem les classes per crear espais de reflexió

Crec que som un grup molt poc implicat. No dic això perquè m'he mogut molt o perquè sigui diferent de la resta ja que també crec que no he fet res per canviar la nostra actitud. Només dic això perquè crec que fa pena el fet de que teniem una gran oportunitat per treballa en equip, coordinar-nos, conèixer-nos millor, CONÈIXER BOLONYA I LA SITUACIÓ EN LA QUL ENS TROBAREM EN EL DIA DE DEMÀ!



Estem fent pedagogia companys, i crec que hauia de ser impressindible que ens centem amb el que ens afecta, que ens movilitzem i sobretot, que tinguem una certa capacitat crítica per defensar i estar a favor o en contra de diferents teories i mètodes en concret.

Fa dos dies sentia certs rumors que no estavem informats, que no sabiem res de Bolonya, que ens faltava informació, etc, etc, etc. i ara que tnim la oportunitat de fer-ho, ens tanquem en banda i passem de tot... No vull que em veieu radical però veig que si no és el professor que ens motiva o ens organitza (com és el cas d'aquesta assignatura amb l'Enric Prats) no movem un dit per implicar-nos, buscar informació, o siplement coordinar-nos i treballar amb equip per treballar millor, més ràpid i ampliar el nostre coneixment...

He sentit a dir que "si vull ja tinc prou informació" però em sabrieu contestar totes les preguntes que ens hem plantejat sobre Bolonya? Jo no, i per què? Perque ens ha faltat això, vam acordar que faríem assemblees, que cadascú diria la seva i que al final arribariem a alguna conclusió...

També em puc situar des del punt de vista de la gent que vol fer classe i que considera que el fet de buscar informació és problema nostra, i us entenc, sé que hi ha feina de totes les assignatures i molt temari per fer, que hem pagat una matrícula, que farem examens... Però el que tractem també és contingut, el Plà Bolonya entre dins del nostre plà d'estudis! I ara mes´que mai és quan hauriem de saber com ens afectarà i quins efectes positius i negatius tindrà sobre nosaltres, la nostra carrera i el nostre futur...

No vull posar-me en contra de ningú i respecto els punts de vista de tothom, però el que m'agradaria deixar clar és que personalment no m'agrada ser passiva i deixar-me portar per la corrent i que per tant, m'hagués agradat continuar amb les assembles per després poder tenir un punt de vista més crític sobre la nostra realitat...

També entenc que fa "molt pal" parlar contínuament sobre el mateix ja que al final es fa molt pesat i molt repetitiu, però si en realitat aquest tema ens interessa, crec que hi ha prous punts difernts per veure que no sempre és el mateix i que hi ha molt per saber.

punt de vista

En cierta ocasión se quejaba un discípulo a su Maestro:

- "Siempre nos cuentas historias, pero nunca nos revelas su significado".

El Maestro replicó:

- "¿Te gustaría que alguien te ofreciera una fruta y la masticara antes dedártela?"

Nadie puede descubrir tu propio significado en tu lugar. Ni siquiera el Maestro.

(Tony de Melo, El Canto del Pájaro)


CONCLUSIÓ:

Hem de tenir capacitat crítica, no hem de deixar que ens "masteguin la fruita" abans de donar-nos-la.

CARTA D'UN FILL A TOTS ELS PARES

No em donis tot el que et demano.

De vegades només demano per veure tot el que puc aconseguir.

-

No em cridis.

Et respecto menys quan ho fas; m'ensenyes a cridar a mi també.

I jo no vull fer-ho.

-

No em donis sempre ordres.

Si en comptes d'ordres, de vegades demanessis les coses,

jo ho faria més ràpid i amb més afany.

-

Compleix les promeses, bones i dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me'l;

però també si és un càstig.

-

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana.

Si tu em fas sentir millor que els altres, aglú patirà;

i si em fas sentir pitjor, seré jo qui pateixi.

-

No canvïs dopinió tan sovint sobre el que he de fer.

Decideix i no canviï aquesta decisió.

Deixa valer-me per mi mateix.

Si tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

-

No diguis mentides davant meu,

ni em demanis que ho faci per tu,

encara que sigui per treure't d'un entrebanc.

Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que em dius.

-

Quan jo faig alguna cosa dolenta,

no m'exigeixis que et digui per què ho he fet.

A vegades ni jo mateix ho sé.

-

Quan estàs equivocat en alguna cosa, no ho neguis i creixerà l'opinió que jo tinc de tu,

i així m'ensenyaràs a no negar les meves equivocacions també.

-

Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb les que tractes als teus amics.

Perquè siguem familiars no vol dir que no podem ser amics també.

-

No em diguis que faci una cosa que tu no la fas.

Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis.

Però mai faré el que tu diguis i no facis.

-

Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis

"no tinc temps per bajanades" o

"això no té cap importància".

Mira de comprendre'm i ajudar-me.

-

I estima'm i digues-m'ho.

A mi m'agrada escoltar com ho dius,

encara que no creguis necessari dir-m'ho...

-

Aquesta carta ens hauria de fer reflexionar. No només als pares sinó també als educadors. M'agradaria fer un avanç al meu comentari sobre els tres videos...

-

Penso que és molt important la relació entre pares i fills i tot i que actualment cada vegada més es perdi el nexe i la unió entre la família, encara continua sent un punt clau en la nostra vida més personal i en el nostre desenvolupament (del caràcter...)

-

Comparant el video de l'anunci amb una frase del nen... (No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendre el que tu facis, encara que no ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no facis) podem veure clarament la influència dels actes dels adults, dels educadors, dels pares... en els actes dels fills...